Logo image
La visibilitat de l'occitan dins l'espaci urban pel biais de la memòria literària e de l'expression artistica contemporanèa : legir Max Roqueta sus las parets de Montpelhièr.
Acte de colloque

La visibilitat de l'occitan dins l'espaci urban pel biais de la memòria literària e de l'expression artistica contemporanèa : legir Max Roqueta sus las parets de Montpelhièr.

Caroline Calvet
Journée d’étude « Max Roqueta, la lenga, l’òbra e l’engatjament » (Montpellier, France, 12/12/2025–12/12/2025)

Résumé

occitan, Max Roqueta, Max Rouquette, street art, art urban, vitalitat, sociolingüistica
Dempuèi la prima de 2025, cinc òbras de street art dins lo centre istoric de Montpelhièr meton en valor lo patrimòni lingüistic e literari occitan. Aquestas creacions s’inspiran de l’univèrs poetic de Max Roqueta e fan ressonar de tròces poetics sus las parets de la vila. Pausan la question de la pòstvernacularitat (Shandler 2004, Pivot 2017) : la lenga i pren una dimension simbolica, mai que comunicativa.La comunicacion prepausa d’analisar aquelas òbras a travèrs la vitalitat sociolingüistica, e de mòstrar cossí l’art urban, efemèr e situat, pòt donar una legitimitat novèla a la lenga occitana dins l’espaci public, tot en reactualizant l’imaginari poetic de Roqueta. Lo projècte, nascut en contèxte didactic, se pòt inscriure dins una dinamica de patrimonializacion (Alén Garabato et Boyer 2020) dins una logica de transmission.L’estudi s’apuèja tanben sus d’entretens miègdirectius amb l’artista Joan Carles Corderc e lo regent Benoît Bolano, de l’escòla publica bilingüa Marie de Sevigné, que menèt lo projècte amb sos escolans. En articulant memòria literària e creacion contemporanèa, aquelas microactes glottopolitics (ibid.) dobrisson un camp privilegiat per pensar la revitalizacion de las lengas en situacion de vulnerabilitat. Aital se pòdon interrogar aquelas accions coma vectors de revernacularizacion (Moal 2020), que la lenga i ten una plaça tant simbolica que comunicativa.De la simpla commemoracion a la revitalizacion lingüistica, cossí se rescontran creacion artistica, memòria collectiva e revendicacion sociolingüistica ?BibliografiaALÉN GARABATO, Carmen et BOYER, Henri, 2020. Le marché et la langue occitane au vingt-et-unième siècle : microactes glottopolitiques contre substitution. Limoges, France : Lambert-Lucas.MOAL, Stefan, 2020. « Revernacularisation de la langue bretonne : tuilage intergénérationnel plutôt que césure. L'exemple du média radiophonique ». In : M. Banegas Saorin & J. Sibille (éds), 2020, Entre francisation et démarcation. Usages hérités et usages renaissantistes des langues régionales de France, Collection Carnets d'Atelier de Sociolinguistique, n° 13, Paris, France : L'Harmattan, pp. 149-156.PIVOT, Bénédicte, 2017. « Quand le territoire est un espace construit par la langue ou : quelles conséquences pour la revitalisation des langues postvernaculaires ? ». Les Cahiers du GEPE, 17, 8(2016).SHANDLER, Jeffrey, 2004. « Postvernacular Yiddish: Language as a Performance Art ». TDR, 48(1), 19–43. http://www.jstor.org/stable/4488527

Fichiers et liens (1)

url
Find in HALAfficher

Indicateurs

1 Consultations de la notice

Détails

Logo image